Tots sabem que l’objectiu de les aplicacions o apps és posar en contacte persones entre sí, i acostar la informació i la immediatesa a un servei més ràpid i immediat. Ben mirat, el client s’estalvia diners i la companyia que fa l’aplicació, s’embutxaca diners. És evident que això significa progrés. Però també hi ha efectes col·laterals, que impliquen o bé la desaparició d’algun model de negoci, o l’adaptació. I no diem res dels conductors que cedeixen a les aplicacions, que treballen per obtenir sous equivalents al salari mínim.
Aplicacions com Uber o Lyft, vigents a vàries ciutats del món, en són un exemple. Per exemple, a la ciutat de Nova York, obtenir un “medallón” o llicència de taxi implica una inversió d’entre 300.000 i 700.000 dòlars. Aquesta inversió és molt difícil de retornar, si no hi ha un fluxe constant d’ingressos. La intrussió d’aquestes aplicacions ha fet que molts taxistes no poguin cobrir el préstec del que havia de ser el negoci de la seva vida. Molts arriben al suïcidi.
En la meva opinió, si una aplicació serveix per acostar a les persones, per connectar-nos més i per fer un món millor, endavant. Però quan passen coses com aquestes, tots ens hauríem de sentir corresponsables.
Per fer aquest article ens hem basat en la notícia següent de Spectrum Noticias, de Nova York
blogdeltaxi 